Una història i evolució completa dels llapis de llavis: fets interessants

Si fem una ullada al nostre maquillatge modern, és interessant observar que, tot i que els productes i les tècniques han passat per etapes d’un enorme avanç, els fonaments del maquillatge continuen sent els mateixos. Els humans han estat utilitzant maquillatge per ressaltar les seves característiques amb diversos propòsits, sempre que es recordi. Això és particularment cert en el cas dels llapis de llavis. Des de les baies fins a la varietat angoixant actual, la metamorfosi dels llavis de llavis al llarg del temps és una història interessant que cal explicar.

Aquí teniu bones cites sobre la grandesa del llapis de llavis.

Dades interessants sobre el llapis de llavis: història

Ara, parlem més sobre la història del llapis de llavis.

Antigues civilitzacions

Imatge: Font

A les civilitzacions antigues, el maquillatge era un símbol d’estatus i tant els homes com les dones es dedicaven a aplicar el maquillatge. A part de l’estètica, el maquillatge també tenia un atractiu medicinal. Es pot acreditar a la gent de la civilització sumèria com els primers usuaris de pintallavis. La taca es va obtenir a partir de substàncies de naturalesa natural, com ara fruites, henna, òxid de fang i, per descomptat, insectes. Les dones mesopotàmiques eren una mica més elegants i feien servir joies precioses per a afegir color i lluentor als llavis.

Els egipcis, potser, van ser els primers autèntics amants del pintallavis. Els matisos cridaners com el porpra i el negre eren habituals i derivaven el color d’algunes fonts força interessants com el tint de carmí que provenia d’insectes de cotxinilla a terra. De fet, el tint de carmí encara s’utilitza en barres de llavis i altres productes. Tanmateix, els egipcis utilitzaven substàncies nocives com el plom i una barreja de brom home-nita i iode que poden provocar malalties greus o fins i tot la mort.

Imatge: Font

Al Japó també les dones portaven maquillatge espès i llapis de llavis foscos derivats del quitrà i de la cera d’abella. Només a l’Imperi Grec, l’aplicació de llapis de llavis s’associava a la prostitució i les prostitutes tenien l’obligació de portar llavis foscos, per llei.

En algun lloc del 9 dC, un científic àrab, Abulcasis va inventar el llapis de llavis sòlid. Inicialment va fer un caldo per aplicar perfum que després es podia pressionar en un motlle. Va provar el mateix mètode amb els colors i va inventar un llapis de llavis sòlid.

Història de la prostitució del pintallavis: ús del pintallavis a l’edat mitjana

Imatge: Font

Amb l'arribada del cristianisme i les creences puritàniques, l'església va condemnar l'ús de llapis de llavis o qualsevol maquillatge. Els llavis vermells es van associar amb l’adoració de Satanàs i es sospitava que les dones que portaven llapis de llavis eren bruixes i bruixes. A part de les prostitutes, cap dona que es respectava no portava llavis de colors. No obstant això, les proteccions labials eren populars i acceptables. Així, les dones van afegir secretament color a les sabes o van recórrer a pessigar, mossegar o fregar els llavis amb diversos materials per fer-los aparèixer més vermells.

La reina Isabel al segle XVI

Imatge: Font

El llapis de llavis va tornar a aparèixer durant el regnat de la reina Isabel a Anglaterra. Va popularitzar la pell blanca pàl·lida i els llavis vermells, però fins i tot la disponibilitat es limitava a dones nobles o actors i actrius que apareixien a l’escenari. Fins a uns tres segles després el pintallavis va romandre accessible per a actors i prostitutes.

1884 dC

Una empresa francesa de perfums anomenada Guerlain es va convertir en la primera empresa a produir llapis de llavis comercialment. El seu llapis de llavis es feia amb sèu de cérvol, cera d'abelles i oli de ricí, que després es va embolicar en un paper de seda.

1915

Imatge: Font

Maurice Levy va inventar els llapis de llavis en envasos cilíndrics.

Anys 1920

Imatge: Font

El 1920, el llapis de llavis havia fet un lloc permanent a la vida quotidiana de les dones. El 1923, James Bruce Mason Jr. va fabricar el tub giratori i ens va donar un pintallavis modern tal com el coneixem avui. Les icones de moda del dia eren les estrelles del cinema de l’era silenciosa i la gent recreava els seus llavis foscos. Prunes, albergínies, cireres, vermells foscos i marrons eren els colors més buscats en aquesta època. Era barat i produït en massa. Les revistes animaven les dones a portar colors elegants i les dones respectaven amb diligència.

Imatge: Font

Helena Rubenstein va inventar el llapis de llavis de l’arc de Cupido que prometia donar la cobejada forma als llavis. Les dones també utilitzaven plantilles per aconseguir la forma desitjada dels llavis en forma de llaç.

Va ser també a la dècada de 1920 quan es va produir la primera onada de feminisme i les dones van exigir més drets, inclòs el dret a vot. Els llapis de llavis en aquella època es consideraven en realitat un símbol del feminisme.

Va ser també durant aquesta època que el químic francès Paul Baudercroux va inventar el llapis de llavis Rouge Baiser que se suposava que era "a prova de petons", però es va treure ràpidament del prestatge, ja que a les dones els costava desfer-se. Empreses com Chanel, Guerlain, Elizabeth Arden i Estée Lauder van començar a vendre pintallavis.

Anys 30

Imatge: Font

La depressió d’aquesta època no va dissuadir l’amor pel pintallavis. Una enquesta va revelar que el 50% de les adolescents es van barallar amb els seus pares per pintar els llavis (Mitchell, Claudia; Jacqueline Reid-Walsh (30/12/2007). Girl Culture: An Encyclopedia. Connecticut: Greenwood Publishing, pàgs. 396-397). Després de l'era del jazz baby dels anys vint, la dècada de 1930 va consistir en acabats elegants i matisos. Max Factor va començar a vendre brillants de llavis i es va convertir en un gran èxit entre les masses, ja que abans només es reservava a les actrius de Hollywood. Colpit per la depressió, el llapis de llavis era un luxe assequible per a les dones d’aquesta època. La pruna profunda i el bordeus eren alguns dels tons preferits d’aquesta època.

Anys quaranta

Imatge: Font

Passant els perills de la Segona Guerra Mundial, les dones dels anys quaranta van ocupar feines feixugues amb homes a les fronteres de la guerra. El subministrament de tots els materials era escàs i, pel que fa als llavis de llavis, els tubs metàl·lics es van substituir temporalment per plàstic i paper. A causa de la manca de materials, el maquillatge en aquesta època era creatiu i alegre. De fet, es va animar a les dones a portar els llavis més vermells per augmentar la moral durant el moment de la guerra. American Beauty de Besame era un dels tons vermells més populars.

Anys 50

Imatge: Font

Aquesta era l’època en què icones glam de Hollywood, com ara Grace Kelly, Marilyn Monroe, Audrey Hepburn i Elizabeth Taylor, marcaven les tendències a tot el món. Les dones volien semblar les seves actrius de Hollywood preferides i el pintallavis era popular que mai. Els llavis vermells atrevits van ser especialment popularitzats per Marilyn Monroe i Elizabeth Taylor i les dones dels anys cinquanta van adoptar la tendència. L’enveja d’Estee Lauder era un dels matisos populars. Una enquesta realitzada a la dècada de 1950 afirmava que el 60% de les adolescents portaven pintallavis.

Imatge: Font

El 1952, la reina Isabel II va crear la seva pròpia ombra durant la seva coronació. L'ombra va ser personalitzada per la marca favorita de Queen Clarin's i es va anomenar "The Balmoral". El color coincidia amb la seva túnica de coronació.

Imatge: Font

També durant aquesta època, Hazel Bishop va arribar amb èxit un llapis de llavis "a prova de petons". Ben aviat, 'Revlon' va crear la seva pròpia gamma de llapis de llavis a prova de taques i va començar la guerra de marques.

1960-1970

Imatge: Font

El llapis de llavis es va inspirar en les arts i la cultura popular i una varietat de matisos van sortir i sortir de l’escena de la moda. Hi havia alguna cosa que s’adaptava a les preferències de tothom. El 1973 Bonnie Bell va introduir, "Lip Smackers", que és un llapis de llavis amb sabors. Aquests es van convertir en un èxit instantani entre la gent més jove. El llapis de llavis Rose Balm d’Arinin a Pretty i corals com el perill per taronja de Maybelline eren alguns dels tons emblemàtics de l’època.

Anys vuitanta

Imatge: Font

Els llapis de llavis als anys vuitanta, de la mateixa manera que tot, eren resplendents i brillants. El concepte de vestir de poder va néixer i els llavis vermells i atrevits van tornar a ser una afirmació. El fet de fer coincidir el color dels llavis amb els vestits era habitual i de moda. Els llavis de color rosa calent es van posar de moda seguint la cultura de les festes de ball de l’època. Els llavis gots eren populars en algunes subcultures alternatives.

Anys 90

Imatge: Font

Aquesta era l’època del grunge i el maquillatge era senzill. La gent estava prenent cada vegada més consciència sobre el medi ambient i la demanda de fórmules naturals per a pintallavis sense productes químics va créixer. El tatuatge o el color semipermanent al llavi s’estava popularitzant. Però si es recorda la dècada dels 90 com l’era dels revestiments de llavis. Res no crida més dels anys noranta que els llavis de llavis més foscos amb un llapis de llavis més clar. Marques com Mac i Urban Decay van entrar en escena.

2000 en endavant

Imatge: Font

A la dècada de 2000 es tractava de Britney Spears, Christina Aguilera i Paris Hilton. Hi havia brillantor i les brillants llavis tornaven a ser els accessoris preferits.

Imatge: Font

Ara, la varietat de colors i fórmules disponibles de llavis de llavis disponibles és al·lucinant, com a mínim. Segons una enquesta, de mitjana, les dones dels EUA gasten més de 3500 dòlars en llapis de llavis durant la seva vida. En els darrers anys, la sensació més jove del clan Kardashian-Jenner i de les xarxes socials, Kylie Jenner, que va llançar la seva línia de pintallavis va ser potser una fita més en la història dels pintallavis.

Des dels nus al rosa fins a opcions encara més impactants com el groc o el verd, el llapis de llavis s’ha convertit realment en un símbol d’expressió personal.

Així que la propera vegada que obriu la bossa i mireu el tub de llapis de llavis que hi ha assegut, penseu en el viatge increïble que ha viscut. Tot i que el llapis de llavis ha recorregut un llarg camí des de pedres a terra i insectes morts fins a fórmules super avançades que tenim avui en dia, hi ha una cosa que es manté constant, és a dir, la capacitat d’un llapis de llavis per acolorir-nos feliços.

Expliqueu-nos si us va agradar conèixer la història dels llapis de llavis a la nostra secció de comentaris a continuació.